No s’escolten, no s’entenen,

tan sols se senten,

arribant al goig i al dolor.

Portant la passió i l’enyor

al núvol fugaç,

fonedís al blau intens.

Remor de cotxes circulant

per aquell camí que un dia

vaig trepitjar.

Brunzit constant,

com d’un rusc d’abelles

al sol brillant,

porta la por d’acompanyant.

Converses sentides, violades,

al pati posterior vessades,

acumulant paraules, vides, dolors i passions.

Converses secretes de l’ocell

que canta a l’aire que venta els arbres.

Plàtiques intenses,

d’homes i dones,

a recer dels patis closos.

I, pacient, el núvol segueix,

solitari en el blau.