Lluna de tardor
la nit, rere el núvol,
amagues al cor.
Luna de otoño,
la noche, tras la nube,
escondes al corazon
23 d’agost, 2012
22 d’abril, 2012
Llarg lament al cel llençat,Gest truncat.
Incontenible, el dolor infinit cavalca sobre humanes passions,
per difuses raons desfermades.
Imprecises paraules etzibades amb ocults afanys,
com sempre, als Deus d’avui sotmesos.
Tràgic, el dolor referma les raons, poderoses, dels senyors.
Història és història.
Cercle infinit, figura perfecta.
Emergint del gest petrificat, la ràbia escampa el seu dol,
I el fa fort, i el sustenta en el temps,
L’eternitza en la memòria.
El crit desferma la passió per la lluita.
Incontenible pesar que necessita apaivagar
el record del que i el com.
Inconcebible dolor que necessita ser cridat,
ser llençat a un cel, avui,
encara blau.
24 de desembre, 2011
Somni
No espero ni desitjo.
No somio, ja no.
El temps és el que és
i no hi soc viu per viure’l
Dies festius, de dolor amagat
dies d'obligacions i deure.
senyals perduts insignificants,
sense més importància per ningú.
Temps d'engany artificial,
vols viure’l tu?
No vull pas ser jo
qui un dia i un altre
senti el somni com vida,
senti el somni com real.
12 de novembre, 2011
La teva presència
constant i intangible,
omple la meva vida.
La teva imatge,
present i impossible,
vesteix el meu dia.
Obro els ulls a la nit
i et trobo rient,
incansable.
Atuït, espero dormir
i al meu llit el trobo,
inabastable.
Passejo solitari els teus paratges
i les teves passes, inaudibles,
m’acompanyen en el viatge.
Escolto cançons estimades,
llegeixo paraules preuades i ...
son els teus llavis que canten.
La teva presència,
constant, inabastable,
omple la meva vida
10 de setembre, 2011
Càlida pell al meu cos lliurada,
Llum dels ulls apassionats que m’enlluernen,
vida i aire que respiro dia a dia
que somio nit a nit.
Presència que et fas desitjar,
a l’hora baixa.
Acompanya els meus somnis sense pausa.
porta llum a la nit fosca del passat,
al crepuscle aïllat al pensament.
Càlida olor del teu cos apassionat
que acompanyes el meu desig,
asserenat.
Plaers ocults en el temps,
gelosament resguardats de mirades obscures
Desig equilibrat,
curosament conservat,
generosament lliurat.
Omple els meus ulls de llum,
omple el meu cos de foc,
Donem el que et donaré,
Viu el que viuré
Sigues el que seré.
21 d’agost, 2011
14 d’agost, 2011
11 de juny, 2011
L'albada es fa present, empeny la nit i creix.
M'és permès, avui, viure la tènue llum de l'alba.
A l’horitzó, lleument clareja la nit, i en aquest màgic instant
els somnis s'arrengleren, vibrants amb el desfici del record.
L'albada apunta el dia, la seva claredat, regnant,
traça una línia invisible, penetrant la sòlida foscor de la por.
L'albada torna a néixer, empeny la nit i creix.
M'és permès avui viure la tènue llum de l'alba.
29 de maig, 2011
La teva pell, nua
sobre el mantell blanc del llençol,
amb les seves imperfeccions, reposada ....
La teva pell, que em dona vida,
càlida en el fred del meu hivern.
daurada pel sol d'estiu.
Transparent, es deixa acaronar, tendrament.
Recull un calfred i demana,
amb urgència la passió del temps.
Transmet, sensual, el plaer.
Els seus camins, ansiosos de ser caminats.
Els seus racons delerosos de ser descoberts.
Crida en silenci el clot de l’esquena,
brillant de passió continguda.
Atreu la llum transparent
de la lluna nova, impacient.
La teva pell nua,
clara llum de lluna plena al bressol
guia dels meus passos,
perduts en l’oblit del record.
15 de maig, 2011
Al ben mig del no res,
una illa a l‘oceà,
un oasi al desert.
Miratges.
Il•lusions de vida.
Alegries que porten esperança.
Enyors retrobats, o perduts.
Al ben mig del no res,
els miratges somriuen.
Reneix la vida als cossos.
Clareja el dia, la nova llum
nodreix l’ànima.
Trobes vida a l’aire màgic
El dia porta miratges,
la màgia d'un instant
que il•lumina el somriure,
al ben mig del no res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)