Vaig veure el torb

pentinar la cinglera,

perceptible invisibilitat.

La ventisca vi

peinando los riscos,

perceptible invisibilidad

Sueño

espero dormir,

i al meu llit et trobo,

inabastable.

Confio en dormir,

y en mi cama te encuentro,

inaccesible

Lluna de tardor

Lluna de tardor

la nit, rere el núvol,

amagues al cor.

Luna de otoño,

la noche, tras la nube,

escondes al corazon

Llarg lament al cel llençat,
Gest truncat.
Incontenible, el dolor infinit cavalca sobre humanes passions,
per difuses raons desfermades.
Imprecises paraules etzibades amb ocults afanys,
com sempre, als Deus d’avui sotmesos.
Tràgic, el dolor referma les raons, poderoses, dels senyors.
Història és història.
Cercle infinit, figura perfecta.
Emergint del gest petrificat, la ràbia escampa el seu dol,
I el fa fort, i el sustenta en el temps,
L’eternitza en la memòria.
El crit desferma la passió per la lluita.
Incontenible pesar que necessita apaivagar
el record del que i el com.
Inconcebible dolor que necessita ser cridat,
ser llençat a un cel, avui,
encara blau.

Somni

No espero ni desitjo.
No somio, ja no.
El temps és el que és
i no hi soc viu per viure’l

Dies festius, de dolor amagat
dies d'obligacions i deure.
senyals  perduts insignificants,
sense més importància per ningú.

Temps d'engany artificial,
vols viure’l tu?
No vull pas ser jo
qui un dia i un altre
senti el somni com vida,
senti el somni com real.

La teva presència
constant i intangible,
omple la meva vida.

La teva imatge,
present i impossible,
vesteix el meu dia.

Obro els ulls a la nit
i et trobo rient,
incansable.

Atuït, espero dormir
i al meu llit el trobo,
inabastable.

Passejo solitari els teus paratges
i les teves passes, inaudibles,
m’acompanyen en el viatge.

Escolto cançons estimades,
llegeixo paraules preuades i ...
son els teus llavis que canten.

La teva presència,
constant, inabastable,
omple la meva vida

Càlida pell al meu cos lliurada,
Llum dels ulls apassionats que m’enlluernen,
vida i aire que respiro dia a dia
que somio nit a nit.
Presència que et fas desitjar,
a l’hora baixa.
Acompanya els meus somnis sense pausa.
porta llum a la nit fosca del passat,
al crepuscle aïllat al pensament.

Càlida olor del teu cos apassionat
que acompanyes el meu desig,
asserenat.
Plaers ocults en el temps,
gelosament resguardats de mirades obscures
Desig equilibrat,
curosament conservat,
generosament lliurat.

Omple els meus ulls de llum,
omple el meu cos de foc,
Donem el que et donaré,
Viu el que viuré
Sigues el que seré.

Retruny el cel desfermat.
Violència ennuvolada.
Un bram incontingut
que crida a la desesperança.

Cel grisenc que clames al vent.
Aigua i pedra lluitant,
omplint senders de traspàs
Recloent els monts
sota tendals estripats.

I al fons, rere el núvol trencadís,
neix la llum, acolorida

Sentir el temps,
que s’escola al refugi de la vida.

Sentir la remor de converses alienes,
brogit inescrutable.

Sentir el bram del mar,
desfermat al penya-segat.

Sentir la necessitat d'aire
que porta l’ofegor del viure.

Sentir el brunzit de la solitud,
enmig de la gentada.

Sentir ..
tan sols sentir.

L'albada es fa present, empeny la nit i creix.
M'és permès, avui, viure la tènue llum de l'alba.

A l’horitzó, lleument clareja la nit, i en aquest màgic instant
els somnis s'arrengleren, vibrants amb el desfici del record.

L'albada apunta el dia, la seva claredat, regnant,
traça una línia invisible, penetrant la sòlida foscor de la por.

L'albada torna a néixer, empeny la nit i creix.
M'és permès avui viure la tènue llum de l'alba.