Vaig esperar.

Vaig esperar somiant,
desitjant l’arribada d'un instant...

Fugaç, l’instant va marxar.

Retruny el cel desfermat.

Violència ennuvolada.

Un bram incontingut

que crida a la desesperança.

Cel grisenc que clames al vent.

Aigua i pedra lluitant,

omplint senders de traspàs

Recloent els monts

sota tendals estripats.

I al fons, rere el núvol trencadís,

neix la llum, acolorida.

Empremtes del temps
vesteixen la teva pell.

Senyes d'identitat,
vides llaurades al teu semblant.

El temps traça profunds solcs d'incomprensió.
Insondables avencs angoixants.

Tan sols un instant.
Un segon a la teva vida,
un despertar sobtat.

El teu perfil a l’horitzó a la vesprada.
La remor del mar, aquella nit d'estiu.
Un somni entre focs, per Sant Joan.

Un mussol a Sant Roc
mirant l’estel que cau.
Minva la vida, en silenci.

Tan sols un instant,
un somni inacabat,
el silenci per Sant Joan..

Miratge

Intemporal visió del desig.
Llunyania perpetua, inabastable.
Espero el teu retorn.

Persisteix el meu anhel de trobar-te,
de tenir-te al meu abast,
encara sabent que no puc tocar-te,
que no et puc abraçar.

Perdura en el temps el somni,
miratge fugaç,  vida sense vida,
espera sense esperança
que em fas desitjar-te.

Vent càlid del meu desert,
no em deixes sentir
el silenci de la teva veu

La teva presència   

constant i intangible,

omple la meva vida.

La teva imatge,

present i impossible,

vesteix el meu dia.

Obro els ulls a la nit

i et trobo rient,

incansable.

Atuït, espero dormir

i al meu llit el trobo,

inabastable.

Passejo solitari els teus paratges

i les teves passes, inaudibles,

m’acompanyen en el viatge.

Escolto cançons estimades,

llegeixo paraules preuades

i son els teus llavis que canten.

La teva presència,

constant, inabastable,

omple la meva vida

Julia

Llum de l’alba, ennuvolada.

Incert esclat de joia,

Miratge, feble, que enamores.

Vius al meu pensament,

al meu record emboireges

No nata esperança preuada,

alegria breument viscuda.

El meu anhel t'enyora.

Fugisser, el temps s’escola entre els meus dits.
Efímer, demana pas amb urgència.
Com l’aigua del riu,
com la sorra de la platja, allà on trenca l’onada,
el temps, fugisser, es fon.

Vola ràpid el pit-roig,
com el pensament rere el desig.
Vola el vent, que fugaç, empaita el temps.
La guilla s’esmuny al sotabosc,
guarda la camada al cau, i, com el temps,
es fon.

Fugisser, el temps s’escola entre els meus dits.
Efímer, demana pas amb urgència.
Com el fum del teu caliu,
com l’escalfor del teu foc, quan fas una abraçada,
el temps, fugisser, es fon.

El somni neix i creix,
l’albada envolta l’horitzó,
i el somni, fugaç, s’esvaeix.

Viu la paraula encerclada de pors,
en una vall fosca, insondable.
Neix amb el dia, perdura en el temps
com la rosa que reneix,
any rere any, d'un seu esqueix.

Viu la paraula contra el mon,
al desert de l’oblit.
Com la rosa que,  per viure,
es nodreix del sol d'estiu
que tot ho crema.

Sent les paraules amb il•lusió,
amb afany d'entendre,
com si fos la darrera ocasió.
de viure, amb delit per gaudir
d'allò que algú vol compartir,

Pulcrament arrenglerades,
ens fan somiar, revelen mons llunyans,
sentiments eterns, remors,
éssers propers o estranys,
vides alienes i enyors.

Amb passió o tendresa,
sent les paraules del altres
com les teves pròpies.

Amb passió o tendresa
rep històries d'altres mons
com si fossin teus.

Fes de la seva vida
les teves vides.
Viu i viu-les.


Vive la palabra rodeada de miedos,
en un valle oscuro, insondable.
Nace con el día, perdura en el tiempo
como la rosa que renace,
año tras año, del propio esqueje.

Vive la palabra contra el mundo,
en un desierto de olvido.
Como la rosa que, para vivir,
se nutre del sol de verano
que todo lo quema.

Siente las palabras con ilusión,
con afán de entender,
cómo si fuera la última ocasión.
de vivir, con deleite para disfrutar
de aquello que alguien quiere compartir,

Pulcrament alienadas,
nos hacen soñar, revelan mundos lejanos,
sentimientos eternos, rumores,
seres cercanos o extraños,
vidas ajenas y añoranzas.

Con pasión o ternura,
siente las palabras de otros
como las tuyas propias.

Con pasión o ternura
recibe historias de otros mundos
cómo si fueran tuyos.

Haz de su vida
tus vidas.
Vive y vívelas.

Camins recòndits, que em porteu endavant.
Laberints d’ombres xinesques, que porteu color.
Horitzons llunyans que dibuixeu el destí.
Tot plegat ... somnis.

Carrerons estrets,
humitats i pols,
fam al mon.

Grans espectacles de llum i foc,
grans atraccions d’aigua i joc,
Miratges

Un dia l’horitzó s’esvaeix,
deixant tan sols humitat i pols.
un mon gris, com el temps.

Camins recòndits, que em porteu endavant.
Laberints d’ombres xinesques, que porteu color.
Horitzons llunyans que dibuixeu el destí.
Tot plegat ... somnis